Un pas més i se’ns acaba el nord

Tan enllà que no hi ha un lloc

més allunyat de casa

Ja fa tant

i encara se’m fa estrany

 

Vaig seguir-te sense més

però vaig calcular malament el que sentia

I no és poc

que tu ho ets tot

però veig que tot no és prou.

           

Ja no aguanto més aquest coi de fred

Ningú té collons de sortir al carrer.

Ja fa més d’un mes que no surt el sol

Que dimonis fem tu i jo al cul del món

Ho sento molt

però jo me’n torno a Barcelona.

 

Comença a costar-me recordar

com solia ser tot abans de viure a la nevera

Que aquí al cel potser no hi cap cap més estel

però surt a veure’ls

 

Ja no aguanto més aquest coi de fred

Ningú té collons de sortir al carrer.

Ja fa més d’un mes que no surt el sol

Que dimonis fem tu i jo al cul del món

Ho sento molt

però jo me’n torno a Barcelona.

Ho sento molt però jo me’n torno a Barcelona.