Diumenge al matí

Entra el sol per la finestra. Ja són quarts de deu

i em quedo com sempre una estona ben bona

mirant-te com dorms.

I preparo cafè, tu amb llet i jo sense

i faig dos bikinis com sempre

i espero que et llevis amb aquella cara

tan mona que poses de son pel matí

 

i és que mai he vist, bonica, cap nena més dolça que tu

Ja fa uns quants febrers i m'agrada que encara et somriuen els ulls 

Tot això que diuen que el bo de la vida la puta rutina ho acaba matant

només pot ser vàlid pels que no es desperten aquí, al teu costat

 

 I fem un passeig, hi ha gent a la plaça

farem un gelat. Res d’especial passa

al carrer. Les persones de sempre

caminen amb pressa buscant el seu lloc.

 

Trobem uns amics, i fem unes canyes

Fumem i xerrem i riem de les conyes

de sempre, que són com la mili,

que donen molt joc.

 

I ja m’està bé, bonica, la vida que Déu m’ha donat

i no em cal res més, que no tinc cap pressa si ets al meu costat

Tot això que diuen de que la rutina, més tard o més d’hora, t’acaba guanyant

només pot ser vàlid pels que no es desperten aquí, al teu costat

Tot això que diuen de que la rutina, més tard o més d’hora, t’acaba guanyant

només pot ser vàlid pels que no es desperten aquí, al teu costat

 

Diumenge al matí

Entra el sol per la finestra, ja són quarts de deu

i em quedo com sempre una estona ben bona

mirant-te com dorms.

 

Fa un dia preciós, sortim , va, de casa

Farem uns vermuts a aquella terrassa

de sempre, que no hi toca  l’ombra

i està bé de preu.

 

I no em cal res més , i si a tu ja et va bé no vull res diferent

Que ara no em ve al cap cap manera millor de veure passar el temps

I tot el que diuen de que la rutina espatlla el que toca i no salva a ningú

Funciona pels altres, que per obra i gràcia no et tenen a tu

Funciona pels altres, que no em fan cap pena, que es busquin algú.

Amb mi no funciona , que tu fas del mon el que sempre he volgut