Ha arribat al poble aquest matí

Amb grans ulleres de pasta negre i molt d’estil

Se’l veu tranquil

Es coneix que el noi és fill d’aquí

Que és dels de Can Matí-Blanc i torna dels Estats Units

N’estava tip

 

Però ha perdut els bons costums i ara és un pijo de ciutat,

res que un gec d’hòsties a la taverna no pugui arreglar

i uns quants whiskys sense gel

 

Avui mentre el noi donava un tomb

que el cert és que aquí no pot fer gaire més que això,

no hi ha Internet,

l’ha trobada al prat amb el ramat

I es coneix que en Jan, pq. així es diu, s’ha enamorat

Ves quin mal cap

 

I els han buscat carabina i es veu que el Jan no entén res

No li agrada fer manetes en presència de tercers

I li diu quan ningú el sent

 

Ei ei Mary-Kate et duré amb mi als USA

Veuràs, nena, com t’agrada

Passarem el dia cardant, que allà funciona al revés

i pots fer-ho fins que et cases

Ei ei Mary-Kate fugirem junts d’Innisfree

que aquí donen molt pel cul

i són carques de collons

Ja no puc aguantar més

aquell collons de cançó

del paio de Castlemain

que sempre canten.

 

Per que els nois s’anessin coneixent

sense fer cap indecència que es veu que el jovent

puja calent

avui en Miquelet els ha portat

a fer una volteta en carro previ pas pel bar

Ell sí que en sap

 

Però quan els treu l’ull de sobre, en Jan, un tant sobrehormonat

li fot mà sota la falda i ella accepta de bon grat

I li torna a dir fluixet

 

 

Ei ei Mary-Kate et duré amb mi als USA

Veuràs, nena, com t’agrada

Passarem el dia cardant que allà funciona al revés

I pots fer-ho fins que et cases

Ei ei Mary-Kate fugirem junts d’Innisfree

Que aquí donen molt pel cul

I són carques de collons

Ja no puc aguantar més

La maleïda cançó

del Jack Duggan dels pebrots

que sempre canten.